L'educació al món

Per situar al mapa general la nostra educació, no hi ha res millor que fer una ullada a la resta del món. És la millor manera de contextualitzar i de relativitzar la nostra posició que, de vegades, per certa tendència congènita i certa llegenda heretada, tendim a veure-la més negra del que és. Comencem per la resta d'Europa.

Letònia ha reduït a gairebé la meitat el seu pressupost d'universitats, el Regne Unit en un quaranta per cent i Grècia i Itàlia un trenta-un vint per cent respectivament. En el cas britànic, a més, s'ha acompanyat la mesura amb una pujada de taxes als estudiants que ha provocat protestes. Només França i Alemanya escapen a aquesta tendència. De fet, Alemanya ha augmentat el pressupost en vuit-cents milions i ha reservat 2700 addicionals per al seu pla d'excel • lència universitària (gairebé cent vegades més que el nostre Projecte Campus d'Excel • lència Internacional). Si mirem més lluny, a la Xina els pressupostos universitaris s'han doblat. Aràbia Saudita, per exemple, destinarà més de cent mil milions a infraestructures i educació. És cert que els preus del petroli li donen un gran marge pressupostari. Però, en canvi, a Veneçuela, on també n'hi ha, les universitats acumulen deutes des de fa dos anys i estan havent de retallar serveis com el de manteniment o la seguretat. I en països com l'Afganistan, on el nombre de dones escolaritzades a passat de les cinc mil el 2005 als dos milions i mig, s'enfronten a un nou repte. El dels nens que van protagonitzar la campanya "Retorn a l'escola" en 2002 (que va elevar el nombre d'escolars de tot just un milió a més de sis) ja han acabat els estudis i, molts, volen anar a la universitat. Una cosa semblant passa al Pakistan. En definitiva, cadascú té els seus problemes i els nostres, almenys pel que fa al'àmbit educatiu, no són els pitjors. "Mal de molts ..."? No, simplement que els arbres no ens impedeixin veure el bosc.

Autor: Luis Garcia
Font: Apréndelo